El 15 de març la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana va organitzar la XV Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia: “Calen incentius econòmics per incrementar l’ús del català?", amb l’objectiu de parlar sobre els impactes econòmics de les polítiques lingüístiques i de reflexionar de manera concreta sobre les mesures de foment del català que impliquin incentius econòmics, com la que s’està aplicant en l’actualitat en el Pla de foment del català al Torn d’Ofici.
La inauguració de la jornada va anar a càrrec de David Casellas Roca, president de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana; Lluís Montull Martínez, director dels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre del Departament de Justícia, Drets i Memòria; Francesc Xavier Vila Moreno, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Marta Martínez Gellida, presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana.
Els efectes socioeconòmics del coneixement de llengües i de les polítiques lingüístiques a Catalunya
La primera part de la jornada va anar a càrrec d’Antonio Di Paolo, doctor en economia i professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, qui va donar a conèixer els resultats dels estudis que ha fet sobre els impactes econòmics de les polítiques lingüístiques. Va fer referència a tres estudis sobre la relació entre el coneixement del català i els ingressos salarials i un quart estudi sobre l’impacte de l’exposició geogràfica als centres d’aprenentatge de català del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL).
Un dels principals resultats dels treballs de Di Paolo és que efectivament el coneixement del català genera un rendiment econòmic, en concret, un premi salarial d’un 18%. Es tracta d’un premi que pren més rellevància si la població és immigrant i si la feina es desenvolupa al sector privat. En l’àmbit públic, s’evidencia que, si bé es requereix un determinat nivell de coneixements per poder accedir a la feina, un cop hi accedeixes, no es premia el fet de millorar la competència lingüística.
Així mateix, Di Paolo demostra com l’educació bilingüe ha revertit molt positivament en la societat per diverses raons: perquè genera efectes cognitius positius en les persones bilingües; afavoreix les parelles lingüístiques mixtes; afavoreix la transmissió intergeneracional del català, i redueix la segregació de la població per raó de la llengua parlada.
Finalment, l’investigador de la UB va explicar com la provisió de cursos de llengua per a adults mitjançant el CPNL i la seva accessibilitat geogràfica afecten positivament les competències lingüístiques de la població.
Tenint en compte aquests resultats, i amb ànim d’extrapolar-los a l’àmbit de la justícia, Di Paolo arriba a les conclusions següents:
- Les mesures de foment que s’estan duent a terme com l’oferta de cursos i el sistema de beques són adequades.
- Es pot reforçar el ja existent sistema de mèrits sobre el coneixement del català dels jutges amb un sistema de mesures actives de foment de l’aprenentatge (learning by doing).
- Caldria prendre mesures per atreure catalanoparlants altament qualificats al sector judicial de Catalunya, com ara, enfortir el sistema de beques per opositar a places de jutges, fiscals i LAJ, posant-hi més recursos econòmics, i també trobar els mecanismes per reduir la rotació del personal judicial i afavorir el retorn cap a Catalunya dels jutges i fiscals catalanoparlants al més aviat possible.
Amb relació a les mesures que impliquen incentius econòmics:
- Di Paolo afirma que poden ser efectives per engegar un canvi, però han de tenir una durada temporal limitada i que cal fer-ne el seguiment per poder avaluar l’adequació entre la quantitat invertida i l’increment efectiu de l’ús del català.
Taula rodona: “Calen incentius econòmics per incrementar l’ús del català?”
La taula rodona, presentada per Juanjo Duart Albiol, membre de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana, i moderada per David Casellas, president de la Comissió de Llengua, va estar formada per cinc experts que representaven alguns dels col·lectius que operen en l’àmbit jurídic: Judith Monje San, subdirectora general de Suport Judicial i Coordinació Tècnica del Departament de Justícia, Drets i Memòria; Francesc Xavier Vila Moreno, secretari de Política Lingüística; Teresa Gregori Orellana, fiscal degana de Tortosa; Josep Canício Querol, advocat, i Isa Castell Solà, advocada i mediadora.
A la pregunta “Calen incentius econòmics per incrementar l’ús del català?” hi va haver una resposta dividida. D’una banda, els partidaris del no van argumentar que és una mesura que mercantilitza l’ús de la llengua i que és trist que calgui pagar advocats catalanoparlants perquè facin servir la seva llengua.
De l’altra, els partidaris del sí van argüir que el Pla de foment del català al Torn d’Ofici es tracta d’una mesura que ha demostrat ser útil, perquè ha contribuït a augmentar l’ús del català d’una forma directa, en concret, les actuacions en català han incrementat prop del 70% en els dos últims anys. També van considerar la mesura del Pla de foment com una mesura necessària, perquè va adreçada a un àmbit caracteritzat per una desigualtat lingüística molt accentuada en què hi ha múltiples inèrcies de diversos col·lectius (notaris, jutges, advocats, ciutadans, etc.) que decanten els usos lingüístics clarament cap al castellà. Així mateix, alguns assistents al públic també van denunciar la mala retribució del servei d’assistència jurídica gratuïta del Torn d’Ofici i van admetre que el complement econòmic del Pla de foment del català permet millorar aquesta retribució.
Durant el debat amb el públic, van sortir altres idees d’interès relatives al foment del català a la justícia. Les resumim tot seguit:
- Caldria valorar incentius econòmics també per a les actuacions orals en català al Torn d’Ofici.
- Com més demandes hi hagi en català, més seriosament es prendran els drets lingüístics la judicatura i la fiscalia.
- Cal generar una consciència general per utilitzar el català.
- Cal incrementar la formació a jutges en matèria de dret lingüístic.
- Cal promoure juristes de referència que utilitzin el català.
- Cal normalitzar el català en la tasca professional diària.
- Cal reactivar el Pla de foment del català als jutjats.
- Cal vetllar i garantir que els advocats que representen les administracions públiques facin també els escrits en català.
- Cal perseverar i insistir sobre la modificació de la LOPJ per vies parlamentàries.
Podeu veure la gravació de l'acte en aquest enllaç.