presa de fàbrica
presa de fàbrica
Enginyeria hidràulica
- ca presa de fàbrica, n f
- es presa de fábrica
- en masonry dam
Enginyeria hidràulica
Definició
Presa construïda amb formigó.
presa de gravetat
presa de gravetat
Enginyeria hidràulica
- ca presa de gravetat, n f
- es presa de gravedad
- en gravity dam
Enginyeria hidràulica
Definició
^Presa de fàbrica^ que té un pes elevat, de manera que la resultant de compondre'l amb l'empenta hidroestàtica i les altres forces actuants incideix netament sobre l'interior del terç central de la base, cosa que garanteix que no es produiran traccions al cos de la presa (vegeu ^nucli central^).
La seva forma geomètrica és, aproximadament, un triangle rectangle la hipotenusa del qual constitueix el ^parament aigua avall^, i sol presentar un talús d'entre 1v:0.72h i 1v:0.77h. Sovint, amb l'objectiu d'incorporar un component estabilitzador addicional es dona un cert pendent al ^parament aigua amunt^, de manera que la secció deixa de ser un triangle rectangle i passa a ser acutangle, pendent que sol trobar-se entre 1v:0.05h i 1v:0.21h. El perfil d'aquestes preses i la resistència del formigó amb què estan construïdes fan que sigui adequat situar-ne el sobreeixidor sobre el parament aigua avall; en aquest cas, el sobreeixidor és un ^perfil Creager^ (en honor al seu inventor, William P. Creager) o un ^perfil WES^. En certes preses de gravetat, generalment de baixa alçària (vegeu ^assut^), el sobreeixidor ocupa tota l'amplada de l'obra, i aleshores poden anomenar-se preses vessador.
La seva forma geomètrica és, aproximadament, un triangle rectangle la hipotenusa del qual constitueix el ^parament aigua avall^, i sol presentar un talús d'entre 1v:0.72h i 1v:0.77h. Sovint, amb l'objectiu d'incorporar un component estabilitzador addicional es dona un cert pendent al ^parament aigua amunt^, de manera que la secció deixa de ser un triangle rectangle i passa a ser acutangle, pendent que sol trobar-se entre 1v:0.05h i 1v:0.21h. El perfil d'aquestes preses i la resistència del formigó amb què estan construïdes fan que sigui adequat situar-ne el sobreeixidor sobre el parament aigua avall; en aquest cas, el sobreeixidor és un ^perfil Creager^ (en honor al seu inventor, William P. Creager) o un ^perfil WES^. En certes preses de gravetat, generalment de baixa alçària (vegeu ^assut^), el sobreeixidor ocupa tota l'amplada de l'obra, i aleshores poden anomenar-se preses vessador.
presa de materials solts
presa de materials solts
Enginyeria hidràulica
- ca presa de materials solts, n f
- es presa de materiales sueltos
- en embankment dam
Enginyeria hidràulica
Definició
Presa construïda amb materials eminentment naturals, com ara pedres, graves, sorres, llims, argiles, etc.
La poca cohesió que presenten aquests materials fa que no puguin suportar el possible vessament per coronament de la presa i que, per tant, el sobreeixidor hagi de situar-se fora del cos de la presa.
La poca cohesió que presenten aquests materials fa que no puguin suportar el possible vessament per coronament de la presa i que, per tant, el sobreeixidor hagi de situar-se fora del cos de la presa.
presa de terra
presa de terra
Enginyeria hidràulica
- ca presa de terra, n f
- es presa de tierra
- en earth dam
Enginyeria hidràulica
Definició
^Presa de materials solts^ en què el material de construcció predominant, és a dir, més d'un 50 %, són terres mesclades amb graves o sorres.
presa de volta
presa de volta
Enginyeria hidràulica
- ca presa de volta, n f
- es presa de bóveda
- en dome dam
Enginyeria hidràulica
Definició
^Presa d'arc^ de doble curvatura.
Solen ser estructures força esveltes, en què el quocient entre l'amplada de la base i l'alçària és inferior o igual a 0,20.
Sovint tenen el sobreeixidor al coronament, i quan vessen presenten una característica cortina d'aigua que impacta al peu de la presa, on se situa un ^vas esmorteïdor^.
Són les preses d'arc principals.
Solen ser estructures força esveltes, en què el quocient entre l'amplada de la base i l'alçària és inferior o igual a 0,20.
Sovint tenen el sobreeixidor al coronament, i quan vessen presenten una característica cortina d'aigua que impacta al peu de la presa, on se situa un ^vas esmorteïdor^.
Són les preses d'arc principals.
presa de voltes múltiples
presa de voltes múltiples
Enginyeria hidràulica
- ca presa de voltes múltiples, n f
- es presa de bóvedas múltiples
- en multiple dome dam
Enginyeria hidràulica
Definició
^Presa de volta^ constituïda per una sèrie de contraforts equidistants de secció rectangular i per unes voltes que, en recolzar-hi, els transmeten l'empenta hidroestàtica que recullen.
presa heterogènia
presa heterogènia
Enginyeria hidràulica
- ca presa heterogènia, n f
- es presa heterogénea
- en heterogeneous dam
Enginyeria hidràulica
Definició
^Presa de materials solts^ constituïda per materials heterogenis, de manera que es poden utilitzar els que hi ha prop de la zona de construcció de l'obra.
Els més permeables es fan servir per a formar part del ^terraplè de protecció^ o del ^terraplè de suport^ amb finalitats merament estabilitzadores i resistents, o bé com a elements drenants o per a formar capes de transició, també anomenades filtres. Els materials més fins i impermeables constitueixen el ^nucli impermeable^, que sol situar-se al centre en posició vertical, tot i que de vegades pot presentar una certa inclinació aigua amunt.
Els més permeables es fan servir per a formar part del ^terraplè de protecció^ o del ^terraplè de suport^ amb finalitats merament estabilitzadores i resistents, o bé com a elements drenants o per a formar capes de transició, també anomenades filtres. Els materials més fins i impermeables constitueixen el ^nucli impermeable^, que sol situar-se al centre en posició vertical, tot i que de vegades pot presentar una certa inclinació aigua amunt.
presa homogènia
presa homogènia
Enginyeria hidràulica
- ca presa homogènia, n f
- es presa homogénea
- en homogeneous dam
Enginyeria hidràulica
Definició
^Presa de materials solts^ constituïda per materials uniformes i impermeables.
És un tipus de presa poc usual, perquè no és freqüent trobar emplaçaments amb materials d'aquestes característiques.
És un tipus de presa poc usual, perquè no és freqüent trobar emplaçaments amb materials d'aquestes característiques.
presa inflable
presa inflable
Enginyeria hidràulica
- ca presa inflable, n f
- es presa hinchable
- en inflatable dam
Enginyeria hidràulica
Definició
Presa de no gaire alçària, construïda generalment amb cautxú o amb algun material elàstic, que se situa transversalment en un curs fluvial i disposa d'un sistema mecànic que fa que, quan el corrent supera la seva alçària, el propi pes de l'aigua vessant n'afavoreixi el desinflament, de manera que desapareix l'obstacle del riu i, per tant, augmenta la capacitat de drenatge.
Quan es produeix la recessió de la crescuda es torna a inflar, i de nou permet l'emmagatzematge de l'aigua.
Quan es produeix la recessió de la crescuda es torna a inflar, i de nou permet l'emmagatzematge de l'aigua.
presenyalització
presenyalització
Enginyeria del transport
- ca presenyalització, n f
- es preseñalización
- en system of advance direction signs
- en system of advance guide signs
Enginyeria del transport
Definició
Senyalització d'orientació mitjançant ^plafons^ que anuncien les ^mencions^ corresponents als ^pols^ dels moviments de sortida de forma anticipada al ^punt de decisió^.
S'implanta, mitjançant plafons rectangulars, en un o diversos punts situats a unes distàncies determinades del lloc on el conductor que vol sortir ha d'iniciar la maniobra de canvi de carril o bé, si hi ha ^afectació de carril^, amb la qual el tronc perd el carril, del punt en què el carril se separa de la resta del tronc. Si es tracta d'una ^via segregada^, aquestes distàncies acostumen a ser de 500 m i 1.000 m; si es tracta d'una ^carretera convencional^, aquestes distàncies són molt menors. La presenyalització pot portar, a més del plafó o ^subplafó^ amb les mencions de sortida, un altre plafó o subplafó amb les mencions de direcció pròpia.
S'implanta, mitjançant plafons rectangulars, en un o diversos punts situats a unes distàncies determinades del lloc on el conductor que vol sortir ha d'iniciar la maniobra de canvi de carril o bé, si hi ha ^afectació de carril^, amb la qual el tronc perd el carril, del punt en què el carril se separa de la resta del tronc. Si es tracta d'una ^via segregada^, aquestes distàncies acostumen a ser de 500 m i 1.000 m; si es tracta d'una ^carretera convencional^, aquestes distàncies són molt menors. La presenyalització pot portar, a més del plafó o ^subplafó^ amb les mencions de sortida, un altre plafó o subplafó amb les mencions de direcció pròpia.
