Advocar i avocar són dos verbs semblants, pertanyents tots dos al llenguatge jurídic, que cal saber distingir.

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix advocar de la manera següent:

advocar

1 v. intr. [DR] [LC] Defensar en judici causes civils, criminals, laborals, etc.

2 v. intr. [LC] Parlar en favor d’algú o d’alguna cosa.

✓ No és de bon advocat advocar per a les dues parts.

Mentre que per a avocar dona aquesta altra definició:

avocar

tr. [DR] Un tribunal, atreure el coneixement i la resolució (d’una causa que inicialment tramitava un d’inferior).

D’una manera semblant s’expressen el Diccionari jurídic català i el Gran diccionari de la llengua catalana, de la GEC, tot i que afegeixen el matís que l’acció d’avocar pot correspondre no tan sols a un tribunal, sinó també a altres òrgans. Aquest darrer, a més, inclou en advocar l’accepció d’avocar, malgrat que no és una sinonímia gaire recomanable.

~ Els òrgans superiors poden advocar per a ells mateixos el coneixement d’un assumpte que correspongui ordinàriament als òrgans dependents.

✓ Els òrgans superiors poden avocar per a ells mateixos el coneixement d’un assumpte que correspongui ordinàriament als òrgans dependents.

Deriven del verb advocar els substantius advocació, advocat i advocacia. Són del tot incorrectes les formes abogar, abogat i abogacia.

L’acció d’avocar s’anomena avocació.

Article 9. AVOCACIÓ

1. Els òrgans administratius superiors poden avocar el coneixement d’un assumpte la resolució del qual correspongui ordinàriament o per delegació a llurs òrgans administratius dependents, si circumstàncies d’índole tècnica, econòmica, social, jurídica o territorial ho fan convenient.

Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya

✓ ús correcte | ✘ ús incorrecte| ~ ús no recomanable

Font: Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya