Concórrer significa ‘trobar-se alhora, coincidir, diversos fets, diverses persones, diverses condicions, diversos articles, etc.’, i no pas ‘donar-se o tenir lloc un sol fet, una sola condició, un sol article, etc.’.

✘No hi concorre el requisit de temeritat.
✓No s’hi dona el requisit de temeritat

En aquest cas hem de corregir concorre, ja que parlem d’un sol requisit.

✘L’únic punt en què ha de centrar-se aquest plet és la concurrència de la convivència marital d’Irene Puig Creus amb una tercera persona.
✓L’únic punt en què ha de centrar-se aquest plet és l'existència de la convivència marital d’Irene Puig Creus amb una tercera persona.

També la forma concurrència (substantiu de la mateixa família que el verb concórrer) és incorrecta quan ens referim a un sol fet.

✓No hi concorren els requisits legals de laboriositat, disciplina i rendiment a la feina.

En canvi, com que aquí parlem de la convergència d’uns quants requisits, la frase és correcta. D’altra banda, cal remarcar que hi hem de posar el pronom hi, ja que substitueix el complement, en aquest cas.

✓A l’hora assenyalada concorren a la sala de vistes la part demandant i la demandada.

També és correcta aquesta frase, ja que s’apleguen dues persones.

[Font: Manual de llenguatge judicial

Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial]