A l’hora d’escriure la paraula Tarragona, tothom coincideix a escriure-la amb majúscula inicial, i a l’hora d’escriure els cognoms d’una persona, ningú no dubta que també hi han d’anar. Ara bé, quan es tracta d’escriure el nom d’una institució, d’un document o d’una llei, trobem una gran varietat de solucions, fins i tot dins d’un mateix escrit. Així, per exemple, podem trobar, entre altres combinacions:

• l’Article 2 de la llei orgànica del poder judicial
• l’article 2 de la Llei orgànica del poder judicial
• l’Article 2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial

Per tal d’evitar aquest garbuix de majúscules i minúscules, s’han adoptat una sèrie de criteris, unes convencions per donar-hi coherència.

Les presentem tot seguit, amb el benentès que:

· Totes les minúscules inicials han de transformar-se en majúscules quan calgui per la situació que ocupin (després d’un punt, en començar un text, etc.).

· Quan diem que un conjunt de mots ha d’anar amb majúscula, en queden exclosos els articles i les preposicions.

• Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
• Reglament del Registre Civil

· Resulta inadequat utilitzar les majúscules dins del text per destacar-ne un fragment (tret dels títols).

· Les majúscules segueixen les mateixes regles d’accentuació que les minúscules.

Persones

1. Càrrecs oficials

Cal escriure’ls amb minúscula, excepte quan van immediatament precedits per les formes protocol·làries de tractament (vegeu-ne exemples a l’apartat següent). És important no confondre els càrrecs i les professions (oficial, fiscal, jutgessa, advocada, etc.) amb els tractaments (Il·lustre Senyor, Excel·lentíssima Senyora, etc.).

• el magistrat
• l’oficial habilitat
• l’agent judicial
• la secretària judicial
• el president del tribunal
• l’advocada
• el procurador
• l’auxiliar
• el perit
• la fiscal en cap
• la notària
• el director

2. Tractaments protocol·laris

Cal escriure’ls amb majúscula, tant si es tracta de les formes plenes com de les abreujades. Si el càrrec no queda inclòs dins del tractament protocol·lari, l’escriurem amb minúscula.

• Il·lustre Senyor Joan Orteu i Ferrús, degà del Col·legi de Procuradors de Girona

En canvi, si optéssim per incloure el càrrec dins del tractament, també l’escriuríem amb majúscula.

• Excel·lentíssim/a Senyor/a Degà/ana del Col·legi d'Advocats de Barcelona
• Il·lma. Sra. Fiscal del Tribunal Suprem

Senyor, senyora, doctor i doctora no són tractaments protocol·laris, sinó tractaments generals, per la qual cosa cal escriure’ls amb minúscula, tret que formin part del tractament protocol·lari o que n’utilitzem la forma abreujada (Sra., Sr., Dra., Dr.).

• la doctora Mireia Reniu ha emès l’informe forense
• ha declarat el senyor Domènech

Institucions, organismes i entitats

1. Nom propi de les institucions, organismes o entitats

Cal escriure amb majúscula la primera lletra de tots els noms i adjectius que formen part d’una denominació concreta.

• el Departament de Justícia
• l’Ajuntament de Vic
• el Ministeri Fiscal
• la Policia Municipal de Lleida
• el Jutjat de Guàrdia núm. 2 de Mataró
• el Jutjat de Primera Instància núm. 45 de Barcelona
• el Jutjat de Menors núm. 1 de Barcelona
• el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 d’Arenys de Mar
• el Jutjat Penal núm. 2 de Sabadell
• el Jutjat d’Instrucció núm. 9 de Barcelona
• el Jutjat de Vigilància Penitenciària núm. 3 de Catalunya
• el Jutjat Social núm. 1 de Tarragona
• la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona
• el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
• la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa
• el Centre Penitenciari Ponent
• el Ministeri de Justícia
• la Fiscalia de l’Audiència Provincial de Lleida
• el Registre Civil de Barcelona

Si esmentem només una part del nom propi, també l’hem d’escriure amb majúscula.

• en aquest Jutjat hem rebut la prova pericial sol·licitada
• traslladeu les actuacions a l’Ajuntament esmentat

Ara bé, quan no esmentem el nom propi d’un organisme, sinó que en parlem d’una manera genèrica o plural, l’escriurem amb minúscula.

• els jutjats de vigilància penitenciària de Catalunya
• un jutjat de menors té la funció de...
• un jutjat de primera instància no és competent per resoldre sobre aquest assumpte
• els centres penitenciaris

Cal parar compte a l’hora d’escriure poder judicial, que ha de ser amb minúscula perquè no és el nom propi de cap institució, sinó que és la manera de designar un tipus de poder. Per tant, seria una forma paral·lela a poder eclesiàstic, poder polític, etc.

• el poder judicial

En canvi, com a part del nom propi de la institució sí que cal escriure’l amb majúscula.

• el Consell General del Poder Judicial

2. Administració, govern i estat

Quan les paraules administració, govern i estat formen part d’una denominació concreta, les hem d’escriure amb majúscula perquè, tot i no ser els noms oficials de cap institució, gairebé s’hi consideren. Contràriament al que passa amb els noms propis de les institucions, però, els complements s’escriuen amb minúscula.

• l’Administració local
• l’Administració pública
• l’Administració de justícia
• aquesta Administració
• l’Estat espanyol
• el Govern francès

Si en parlem genèricament, però, s’escriuen amb minúscula.

• les administracions europees
• el paper d’un estat modern
• cap govern no ha pogut resoldre-ho

Divisions temporals

Hem d’escriure amb minúscula els noms dels dies i dels mesos.

• Gavà, 4 de desembre de 2023
• el judici se celebrarà dijous

 

Llegeix la segona part del criteri en aquest enllaç.

 

[Font: Manual de llenguatge judicial
Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial]