El verb procedir és malauradament molt utilitzat en el llenguatge jurídic català en el sentit de ‘ser conforme a dret’. És un calc del castellà i cal emprar, al seu lloc, el verb escaure o bé l’expressió és procedent. Segons el Diccionari jurídic, tant escaure com ser procedent s’empren per fer referència a una actuació quan és pertinent o adequada segons la pràctica judicial o quan està en condició de fer-se per un manament o per la pràctica administrativa.
Vegeu-ne exemples:
✓ Ha d’acordar si escau o no la restitució del menor a la persona que tingui atribuïda la guarda i custòdia. [Exemple extret de la LEC]
✓ La cap del servei ha decidit que no escau la petició formulada pels treballadors. [Exemple extret del Diccionari jurídic]
✓ Altrament, n’ha de donar compte al jutge perquè resolgui el que sigui procedent sobre la seva admissió. [Exemple extret de la LRJCA]
✓ També s’ha d’indicar, si escau, la possibilitat de visitar l’immoble objecte de subhasta. [Exemple extret de la LEC]
✓ Les prestacions establertes per aquest article tenen caràcter supletori o, si escau, complementari.[Exemple extret de la Llei 5/2008]
Un altre exemple amb l’ús del verb escaure és la tradicional disposició que informa sobre com recórrer una decisió:
✓ Contra aquesta resolució escau interposar recurs contenciós administratiu davant del Jutjat...
Cal no confondre el verb escaure amb escaure’s, una expressió molt més habitual en el llenguatge general, tot i que evidentment també es pot emprar en els tecnolectes jurídics, i té com a principals accepcions ‘esdevenir-se’, ‘produir-se’ o bé ‘convenir amb la seva manera d’ésser’:
✓ Si Sant Jordi s’escau en dissabte, la Rambla anirà plena de gom a gom.
✓ Si s’escauen les circumstàncies agreujants, la condemna pot variar.
✓ A aquest jutge tan jove ja no li escau el llenguatge barroc.