Els advocats sovint se serveixen de locucions i frases fetes amb una càrrega metafòrica per enriquir i acolorir els textos o discursos. Solen ser expressions d’una llarga tradició i conegudes en la societat, expressions que permeten dir en poques paraules tota una idea a vegades complexa.
El diàleg, és a dir, la conversa que s’estableix entre dues o més persones, és sovint invocat com l’instrument més adequat per a mirar de resoldre conflictes i avançar cap a solucions que afavoreixin totes les parts implicades.
En llenguatge jurídic i administratiu el substantiu plefa referència a l’òrgan col·legiat d’una corporació que comprèn la totalitat dels seus membres i, per extensió, cadascuna de les sessions d’aquest òrgan.
En català l’ordre de col·locació dels substantius i els adjectius que els determinen no sol tenir valor semàntic; per tant, aquest ordre és lliure, quasi sempre irrellevant i respon sobretot a preferències estilístiques.
Sovint donem per suposat que, a la vida, perquè algú hi guanyi, algú altre hi ha de perdre. Però aquesta suposició, per sort, no és necessàriament certa.
Amb aquest breu apunt de llengua volem destacar un conjunt de connectors als quals se solen atribuir significats que no els pertoca, sovint a causa de la influència de la llengua castellana:
“He tingut l’oportunitat de col·laborar amb el TERMCAT en l’elaboració d’un diccionari terminològic sobre relacions internacionals que properament veurà la llum.
En relacions internacionals i ciències polítiques és habitual usar els termes hard power i soft power, termes oposats que descriuen diferents tipus de poder que pot exercir un actor internacional, és a dir, un estat, una organització internacion
Els connectors són elements lingüístics de gran utilitat per al professional del dret d’avui dia. Serveixen per articular el seu discurs jurídic, però també són una font d’errors i interferències lingüístiques.
De la mateixa manera que calendaritzar es considera incorrecte en comptes d’establir o fixar un calendari o planificar, tampoc no s’accepta la forma agendar, que cal substituir per anotar a l’agenda o alguna expressió anàloga.