Aproximacions teòriques i doctrines
- ca escola anglesa de les relacions internacionals, n f
- ca escola anglesa, n f sin. compl.
- ca escola de la societat internacional, n f sin. compl.
- ca racionalisme, n m sin. compl.
- es Escuela Inglesa
- es Escuela Inglesa de las relaciones internacionales
- fr École anglaise
- fr École anglaise des relations internationales
- it scuola inglese
- it scuola inglese di relazioni internazionali
- en English School
- en English School of international relations
- ar المدرسة الإنجليزة للعلاقات الدولية
Aproximacions teòriques i doctrines
Definició
Nota
- 1. L'escola anglesa de les relacions internacionals agrupa un seguit d'autors que van néixer o fer carrera al Regne Unit i que donen una aproximació diferenciada als paradigmes clàssics realista i liberal.
- 2. Martin Wight, autor de l'escola anglesa de les relacions internacionals, va classificar les tradicions de pensament internacional en realistes o hobbesians, racionalistes o grocians, i revolucionalistes o kantians.
Aproximacions teòriques i doctrines
- ca escola anglesa de les relacions internacionals, n f
- ca escola anglesa, n f sin. compl.
- ca escola de la societat internacional, n f sin. compl.
- ca racionalisme, n m sin. compl.
- es Escuela Inglesa
- es Escuela Inglesa de las relaciones internacionales
- fr École anglaise
- fr École anglaise des relations internationales
- it scuola inglese
- it scuola inglese di relazioni internazionali
- en English School
- en English School of international relations
- ar المدرسة الإنجليزة للعلاقات الدولية
Aproximacions teòriques i doctrines
Definició
Nota
- 1. L'escola anglesa de les relacions internacionals agrupa un seguit d'autors que van néixer o fer carrera al Regne Unit i que donen una aproximació diferenciada als paradigmes clàssics realista i liberal.
- 2. Martin Wight, autor de l'escola anglesa de les relacions internacionals, va classificar les tradicions de pensament internacional en realistes o hobbesians, racionalistes o grocians, i revolucionalistes o kantians.
Aproximacions teòriques i doctrines
- ca escola anglesa de les relacions internacionals, n f
- ca escola anglesa, n f sin. compl.
- ca escola de la societat internacional, n f sin. compl.
- ca racionalisme, n m sin. compl.
- es Escuela Inglesa
- es Escuela Inglesa de las relaciones internacionales
- fr École anglaise
- fr École anglaise des relations internationales
- it scuola inglese
- it scuola inglese di relazioni internazionali
- en English School
- en English School of international relations
- ar المدرسة الإنجليزة للعلاقات الدولية
Aproximacions teòriques i doctrines
Definició
Nota
- 1. L'escola anglesa de les relacions internacionals agrupa un seguit d'autors que van néixer o fer carrera al Regne Unit i que donen una aproximació diferenciada als paradigmes clàssics realista i liberal.
- 2. Martin Wight, autor de l'escola anglesa de les relacions internacionals, va classificar les tradicions de pensament internacional en realistes o hobbesians, racionalistes o grocians, i revolucionalistes o kantians.
Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals
- ca escut humà, n m
- es escudo humano
- fr bouclier humain
- it scudo umano
- en human shield
- ar درع بشري
Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals
Definició
Aproximacions teòriques i doctrines
- ca esfera d'influència, n f
- es esfera de influencia
- es zona de influencia
- fr sphère d'influence
- fr zone d'influence
- it sfera di influenza
- it zona di influenza
- en sphere of influence
- en zone of influence
- ar منطقة نفوذ
Aproximacions teòriques i doctrines
Definició
Dret internacional públic > Aplicació
- ca esgotament dels recursos interns, n m
- ca exhauriment dels recursos interns, n m
- es agotamiento de las vías internas de recurso
- es agotamiento de los recursos de la jurisdicción interna
- es agotamiento de los recursos internos
- fr épuisement des moyens du droit interne
- fr épuisement des recours internes
- fr épuisement des voies de recours internes
- it esaurimento delle vie di ricorso interne
- en exhaustion of domestic remedies
- en exhaustion of local remedies
- ar استنفاد سبل الانتصاف المحلية
Dret internacional públic > Aplicació
Definició
Dret internacional públic > Fonts
- ca esmena, n f
- es enmienda
- fr amendement
- it emendamento
- en amendment
- ar تعديل
Dret internacional públic > Fonts
Definició
Nota
- En cas que una esmena no sigui acceptada per tots els estats parts, el tractat internacional esmenat només obligarà els estats que l'han acceptada; els estats parts que no acceptin la versió esmenada se seguiran regint per la versió inicial del tractat internacional.
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
- ca espai aeri, n m
- es espacio aéreo
- fr espace aérien
- it spazio aereo
- en airspace
- ar مجال جوي
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
Definició
Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional
- ca espai aeri internacional, n m
- es espacio aéreo internacional
- fr espace aérien international
- it spazio aereo internazionale
- en international airspace
- ar مجال جوي دولي
Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional
Definició
Nota
- L'espai aeri internacional està regulat pel dret del mar, específicament, per la Convenció de les Nacions Unides sobre el dret del mar.
Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional
- ca espai ultraterrestre, n m
- ca espai còsmic, n m sin. compl.
- ca espai exterior, n m sin. compl.
- es espacio cósmico
- es espacio exterior
- es espacio ultraterrestre
- fr espace cosmique
- fr espace extra-atmosphérique
- it spazio cosmico
- en outer space
- ar الفضاء الخارجي
Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional
Definició
Nota
- 1. L'espai ultraterrestre està regulat pel dret espacial.
- 2. L'espai ultraterrestre comença on s'acaba l'espai aeri.
- 3. La delimitació de la frontera entre l'espai ultraterrestre i l'espai aeri no és clara i pot respondre a criteris diversos. D'acord amb criteris científics, es pot situar en el límit de l'atmosfera o en el límit del camp gravitatori de la Terra; d'acord amb criteris funcionals, es pot situar a l'altura fins a la qual pot volar una aeronau o en el punt més baix en què orbita un satèl·lit artificial; finalment, d'acord amb criteris zonals, es pot situar entre els 90 i els 110 quilòmetres d'altura.