En català, citació és el terme correcte per designar l’acció d’avisar algú perquè comparegui a un òrgan judicial. El substantiu emplaçament també és correcte, però només amb el significat del ‘lloc que ha d’ocupar un edifici o un monument’ (exemple: L’emplaçament del monument va canviar amb l’arribada de la democràcia).
Segons el tipus de citació, podem parlar de citació a dia cert per als casos en què s’ha de comparèixer en una hora i dia concrets (en castellà, citación); i també de citació a termini per als casos en què s’ha de comparèixer en un termini concret (en castellà, emplazamiento).
Exemples extrets de la legislació:
Mentre estigui vigent el poder, el procurador ha d’oir i signar les citacions a termini, les citacions a dia cert, els requeriments i les notificacions de tota classe […] (article 28 de la LEC)
En la cèdula de citació a termini o citació a dia cert s’ha de fer constar el dret a sol·licitar assistència jurídica gratuïta i el termini per sol·licitar-la. (article 155 de la LEC)
El tribunal […] ha d’acordar remetre-li les actuacions amb citació de les parts perquè compareguin davant seu en el termini de deu dies. (article 65 de la LEC)
Tal com s’observa en l’últim exemple, segons la informació que aporta el context, els termes citació a termini i citació a dia cert poden quedar reduïts a només citació.
Fonts consultades:
Estopà, Anna; García, Cristina [coord.] (2003). Manual de llenguatge judicial. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia i Interior.
Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; TERMCAT (2010). Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresidència.