El llenguatge judicial sovint arrossega maneres d’expressar-se impròpies d’una societat moderna i igualitària. D’una banda, es caracteritza per utilitzar fórmules afalagadores i submises en adreçar-se a determinats càrrecs i, de l’altra, per subratllar posicions de superioritat mitjançant l’ús dels tractaments protocol·laris.
✘ Us prego que accepteu aquest exhort, gràcia que espero obtenir del recte procedir de Vostra Il·lustríssima.
Tan inadequada resulta aquesta manera excessivament submisa d’expressar-se com ho seria una de massa col·loquial.
✘ Col·lega, t’encolomo aquest exhort. Fes via i no t’hi repengis. Apa-li!
Tot i que els exemples semblen radicalment oposats, coincideixen en la inadequació: han anat més enllà del to formal que els pertoca.
El llenguatge judicial actual demana eliminar els estereotips arcaics de redacció, criteri que està totalment lligat a una altra recomanació bàsica: la d’excloure la informació supèrflua d'un text.
✘ Us prego que accepteu aquest exhort, gràcia que espero obtenir del recte procedir de Vostra Il·lustríssima; que Déu us guardi molts anys.
✓ Us demano que accepteu aquest exhort.
- Verbs com pregar o suplicar comporten la idea de submissió, per la qual cosa convé substituir-los per verbs neutres, com ara demanar o sol·licitar.
- És excessiu qualificar de gràcia (o de favor) el fet d’acceptar un exhort, ja que, a més a més, es tracta d’una acció regulada legalment.
- La rectitud és un valor que s'hauria de pressuposar a tots els administradors de la justícia; per tant, la fórmula del recte procedir és purament afalagadora i perfectament suprimible.
- Els tractaments protocol·laris no aporten cap informació i subratllen una posició de superioritat. Convé limitar-ne l’ús.
- La fórmula que Déu us guardi molts anys, en un text que no ha de tenir un caire personal, resulta sobrera. A més a més, per ser coherents, caldria posar-la al capdavall de tots els documents per desitjar a tothom una vida ben llarga. Per tant, convé oblidar aquest tipus d’expressions.
✘ Tinc l'honor d'adreçar-vos aquest escrit, d’acord amb el que ha disposat el jutge en el procediment indicat.
✓ Us adreço aquest escrit, d’acord amb el que ha disposat el jutge en el procediment indicat.
Si eliminem aquesta expressió afalagadora aconseguirem, sense perdre informació, un text neutre i respectuós.
✘ Trameteu les actuacions a l’Audiència Provincial de Girona juntament amb un atent ofici.
✓ Trameteu les actuacions a l’Audiència Provincial de Girona juntament amb un ofici.
Indicar que es faci un ofici atent resulta, d'una banda, discriminatori (en principi, el grau d'atenció de qualsevol document judicial ha de ser el mateix) i, de l'altra, sobrer (cal pressuposar que l'autor no emprarà un to insultant).
Així doncs, podem comprovar que, un cop fetes les esmenes a partir de les crítiques, hem aconseguit unes frases respectuoses, clares i més breus.
Ara bé, com que estem tan acostumats a aquesta mena de construccions obsoletes, pot resultar difícil detectar quan ens trobem davant del problema. Per tal d'aconseguir-ho proposem una fórmula molt senzilla: el text és adequat quan –deixant de banda el contingut en si– pot anar adreçat tant a un magistrat com a un acusat.
Font: Manual del llenguatge judicial
Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial