competència subsidiària
competència subsidiària
Dret de la Unió Europea
- ca competència subsidiària, n f
- es competencia subsidiaria
- fr compétence subsidiaire
- it competenza sussidiaria
- en subsidiary power
- ar اختصاص فرعي
Dret de la Unió Europea
Definició
Competència que la Unió Europea pot exercir en virtut de la clàusula de flexibilitat.
competència territorial
competència territorial
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
- ca competència territorial, n f
- es competencia territorial
- fr compétence territoriale
- fr juridiction territoriale
- it competenza territoriale
- en territorial jurisdiction
- ar اختصاص أقليمي
- ar ولاية قضائية إقليمية
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
Definició
Competència que té un estat per exercir autoritat sobre el seu territori.
Nota
- La competència territorial s'estén, per exemple, a les activitats que es desenvolupen en el seu territori o a les persones que hi viuen.
complementarietat
complementarietat
Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal
- ca principi de complementarietat, n m
- ca complementarietat, n f sin. compl.
- es complementariedad
- es principio de complementariedad
- fr complémentarité
- fr principe de complémentarité
- it principio di complementarità
- en complementarity
- en principle of complementarity
- ar مبدأ التكامل
Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal
Definició
Principi de dret internacional penal en virtut del qual la jurisdicció penal internacional complementa la jurisdicció penal d'un estat, que s'exerceix de manera prioritària.
Nota
- 1. En virtut del principi de complementarietat, la jurisdicció d'un tribunal penal internacional només s'exerceix de manera subsidiària quan un estat no té la capacitat per a perseguir adequadament un crim internacional o no té la voluntat de fer-ho.
- 2. El principi de complementarietat no s'aplica en el cas d'un tribunal penal internacional ad hoc, que pel seu caràcter temporal té primacia respecte dels tribunals d'un estat.
comunitari -ària
comunitari -ària
Dret de la Unió Europea
- ca comunitari -ària, adj
- es comunitario -ria
- fr communautaire
- it comunitario
- en Community
- ar خاص بالاتحاد الأوروبي
Dret de la Unió Europea
Definició
Relatiu o pertanyent a la Unió Europea.
Nota
- L'adjectiu comunitari -ària sovint s'alterna amb les locucions de la Unió i de la Unió Europea, considerades d'ús preferent.
comunitat de seguretat
comunitat de seguretat
Aproximacions teòriques i doctrines
- ca comunitat de seguretat, n f
- es comunidad de seguridad
- fr communauté de sécurité
- it comunità di sicurezza
- en security community
- ar مجتمع أمني
Aproximacions teòriques i doctrines
Definició
Comunitat que viu en una regió en què és impensable o altament improbable l'ús de la violència a gran escala i que ha acordat, de manera formal o informal, que qualsevol problema o discrepància es pot resoldre mitjançant processos de canvi pacífics.
Nota
- 1. El terme comunitat de seguretat va ser formulat per Karl Deutsch el 1957.
- 2. Hi ha dos tipus de comunitats de seguretat: la comunitat de seguretat amalgamada és la unió de dos o més estats prèviament independents en un nou estat amb un sol govern; la comunitat de seguretat pluralista és l'associació de dos o més estats independents amb el propòsit de cooperar, en què cada estat manté la unitat política i el seu govern.
comunitat internacional
comunitat internacional
Aproximacions teòriques i doctrines
- ca comunitat internacional, n f
- es comunidad internacional
- fr communauté internationale
- it comunità internazionale
- en international community
- ar مجتمع دولي
Aproximacions teòriques i doctrines
Definició
Conjunt d'actors internacionals, especialment estats, que es relacionen entre si mitjançant el dret internacional públic i que en un període determinat conformen el sistema internacional.
conciliació
conciliació
Dret internacional públic > Aplicació
- ca conciliació, n f
- es conciliación
- fr conciliation
- it conciliazione
- en conciliation
- ar توفيق
- ar مصالحة
Dret internacional públic > Aplicació
Definició
Mitjà d'arranjament pacífic de controvèrsies entre subjectes de dret internacional consistent en la intervenció d'un òrgan que gaudeix de la confiança de les parts en conflicte, que examina els aspectes de fet i de dret del litigi i proposa una solució no obligatòria per les parts.
Nota
- L'òrgan que intervé en la conciliació s'anomena comissió de conciliació.
conclusió
conclusió
Dret internacional públic > Fonts
- ca conclusió, n f
- es conclusión
- fr conclusion
- it conclusione
- en conclusion
- ar إبرام
Dret internacional públic > Fonts
Definició
Procediment de celebració d'un tractat internacional, constituït per les fases de negociació, d'adopció i autenticació del text i de manifestació del consentiment.
condicionalitat
condicionalitat
Àmbits de cooperació i conflicte > Acció humanitària i cooperació al desenvolupament
- ca condicionalitat, n f
- es condicionalidad
- fr conditionnalité
- it condizionalità
- en conditionality
- ar مشروطية
Àmbits de cooperació i conflicte > Acció humanitària i cooperació al desenvolupament
Definició
Conjunt de condicions que un país ha de complir per a poder ser beneficiari d'un ajut.
Nota
- La condicionalitat l'estableixen els països o les organitzacions que presten l'ajut, i les condicions que imposen poden ser, per exemple, l'aplicació de programes d'ajustament estructural, la garantia d'un entorn democràtic i de respecte als drets humans o l'aprovació de determinades polítiques socials i econòmiques.
condomini
condomini
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
- ca condomini, n m
- es condominio
- fr condominium
- it condominio
- en condominium
- ar سيادة مشتركة
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
Definició
Règim en què dos o més estats exerceixen la sobirania sobre el mateix territori de manera compartida.