Back to top

Diccionari de relacions internacionals

Presentació
divisa divisa

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

  • ca  divisa, n f
  • ca  moneda estrangera, n f sin. compl.
  • es  divisa
  • es  moneda extranjera
  • fr  devise
  • it  valuta estera
  • en  foreign currency
  • ar  عملة أجنبية

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

Definició
Unitat monetària de curs legal, diferent de la moneda pròpia d'un país, utilitzada en les transaccions amb l'exterior.
divisa convertible divisa convertible

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

  • ca  divisa convertible, n f
  • es  divisa convertible
  • fr  devise convertible
  • it  valuta convertibile
  • en  convertible currency
  • ar  عملة قابلة للتحويل

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

Definició
Divisa amb cotització al mercat de divises, que es pot canviar per una altra divisa de manera directa, sense restriccions i sense haver d'obtenir cap autorització.
divisa de referència divisa de referència

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

  • ca  divisa de referència, n f
  • es  divisa de referencia
  • es  valuta base
  • fr  devise de référence
  • it  valuta base
  • it  valuta di riferimento
  • en  base currency
  • en  reference currency
  • ar  جملة مرجعية

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

Definició
Divisa utilitzada per a establir la taxa de canvi entre dues divises.
divisa de reserva divisa de reserva

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

  • ca  divisa de reserva, n f
  • ca  moneda de reserva, n f sin. compl.
  • es  divisa de reserva
  • es  moneda de reserva
  • fr  devise de réserve
  • fr  monnaie de réserve
  • it  moneta di riserva
  • it  valuta di riserva
  • en  reserve currency
  • ar  عملة احتياطية

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

Definició
Divisa de què disposa un banc central com a garantia de liquiditat internacional, utilitzada com a mitjà de pagament internacional.

Nota

  • 1. La divisa de reserva sol ser una divisa forta, com el dòlar o l'euro.
  • 2. La divisa de reserva s'utilitza en el comerç internacional per a satisfer les importacions, per exemple.
divisa feble divisa feble

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

  • ca  divisa feble, n f
  • ca  moneda feble, n f sin. compl.
  • es  divisa débil
  • es  moneda débil
  • fr  monnaie faible
  • it  moneta debole
  • it  valuta debole
  • en  soft currency
  • en  weak currency
  • ar  عملة ناعمة

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

Definició
Divisa que té un valor inestable o una tendència a cotitzar a la baixa en el mercat internacional de canvis.

Nota

  • 1. La divisa feble sol correspondre a països que tenen una balança de pagaments negativa i una inestabilitat dels preus.
  • 2. La divisa feble s'oposa a la divisa forta.
divisa forta divisa forta

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

  • ca  divisa forta, n f
  • ca  moneda forta, n f sin. compl.
  • es  divisa fuerte
  • es  moneda fuerte
  • fr  devise forte
  • fr  monnaie forte
  • it  valuta forte
  • en  hard currency
  • en  strong currency
  • ar  عملة صعبة

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

Definició
Divisa que té un valor estable o una tendència a cotitzar a l'alça en el mercat internacional de canvis.

Nota

  • 1. La divisa forta sol correspondre a països que tenen una balança de pagaments favorable i una estabilitat dels preus.
  • 2. La divisa forta s'oposa a la divisa feble.
doble incriminació doble incriminació

Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal

  • ca  doble incriminació, n f
  • es  doble incriminación
  • es  doble tipicidad
  • es  doble tipificación
  • fr  double criminalité
  • fr  double incrimination
  • it  doppia incriminazione
  • en  double criminality
  • en  dual criminality
  • ar  ازدواجية التجريم

Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal

Definició
Principi de dret internacional penal en virtut del qual una persona a qui s'imputa un crim només pot ser extradida si el crim en qüestió està tipificat tant en l'ordenament jurídic de l'estat demandant com en el de l'estat demandat.
doble nacionalitat doble nacionalitat

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

  • ca  doble nacionalitat, n f
  • ca  bipatrídia, n f sin. compl.
  • es  doble nacionalidad
  • fr  double nationalité
  • it  bipolidia
  • it  doppia cittadinanza
  • en  dual nationality
  • ar  جنسية مزدوجة

Actors internacionals > Estats > Elements i competències

Definició
Condició jurídica d'una persona que té la nacionalitat de dos estats.
doctrina doctrina

Aproximacions teòriques i doctrines

  • ca  doctrina, n f
  • es  doctrina
  • fr  doctrine
  • it  dottrina
  • en  doctrine
  • ar  مبدأ

Aproximacions teòriques i doctrines

Definició
Conjunt de principis o postulats que aplica un actor internacional, generalment un govern, en la seva conducta, especialment en política exterior.

Nota

  • Són exemples de doctrines de reconeixement de governs la doctrina de l'efectivitat, la doctrina de la legitimitat o la doctrina Estrada. Són exemples de doctrines que s'apliquen en política exterior la doctrina Bréjnev, la doctrina Monroe, la doctrina Sinatra o la doctrina Truman.
doctrina doctrina

Dret internacional públic > Fonts

  • ca  doctrina, n f
  • es  doctrina
  • es  doctrina jurídica
  • fr  doctrine
  • fr  doctrine juridique
  • it  dottrina giuridica
  • en  legal doctrine
  • ar  مبدأ قانوني

Dret internacional públic > Fonts

Definició
Conjunt d'estudis d'experts en dret internacional públic que s'usen com a mitjans auxiliars per a la determinació i la interpretació dels continguts de les normes internacionals.