El verb haver-hi, que s'usa amb el significat de 'existir', es considera un verb impersonal i transitiu, és a dir, que no té subjecte i regeix un complement directe, a més del pronom hi (que aquí no té pròpiament funció de pronom).
La nova normativa de la llengua catalana es pronuncia sobre com formar el plural de les sigles i obre la porta —fins ara tancada— a afegir-hi una essa. Per tant, la resposta a la pregunta “Els TSJ o els TSJs?” és que totes dues opcions són possibles. Vegem-ne més exemples de l’àmbit jurídic:
Sovint hi ha vacil·lació en l'ús del terme estat: s'ha d'escriure amb majúscula o amb minúscula inicial, quan fa referència a la forma d'organització política caracteritzada per l'existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre els d
Els termes requeriment i requisit deriven tots dos del verb requerir i són propis del llenguatge jurídic i administratiu. Això no obstant, tenen significats diferents i, per tant, convé distingir-los.
Un cas curiós que es dóna en la documentació judicial és l’alternança d’emissors, és a dir, quan un mateix document sembla que hagi estat escrit per més d’un redactor alhora.
Els advocats sovint se serveixen de locucions i frases fetes amb una càrrega metafòrica per enriquir i acolorir els textos o discursos. Solen ser expressions d’una llarga tradició i conegudes en la societat, expressions que permeten dir en poques paraules tota una idea ben complexa.
Quan es produeix una discriminació per raó de gènere, d’ètnia, de religió o de lloc d’origen ens n’adonem de seguida i la denunciem. Però hi ha altres classes de discriminació que de vegades costen de veure, perquè històricament s’han considerat comportaments naturals, normals.
