sessió prèvia
sessió prèvia
02.Procés de mediació > 04.Fases. Resultats
- ca sessió prèvia, n f
- ca sessió informativa, n f sin. compl.
- es sesión previa, n f
- es sesión informativa, n f sin. compl.
- en information session, n
02.Procés de mediació > 04.Fases. Resultats
Definició
Trobada del mediador amb les parts, dins la fase de premediació, perquè aquestes coneguin de primera mà i de manera senzilla els principis i els avantatges de la mediació i tots els aspectes relacionats amb el procés, i així puguin decidir amb ple coneixement si opten per aquesta via de resolució o no.
Nota
- 1. La sessió prèvia de mediació pot ser individual, amb cadascuna de les parts per separat, o conjunta, quan es fa amb totes les parts alhora. Igualment, la llei preveu que es puguin fer sessions informatives grupals.
- 2. La sessió prèvia pot ser obligatòria o no en funció de la legislació vigent.
- 3. Des de la Llei 9/2020, del 31 de juliol, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, aquesta trobada del mediador amb les parts es denomina sessió prèvia; amb anterioritat, sessió informativa.
SIM
SIM
04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 02.Organismes i institucions
- ca servei d'informació mediadora, n m
- ca SIM, n m sigla
- es servicio de información mediadora, n m
- es SIM, n m sigla
- en mediation information service, n
04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 02.Organismes i institucions
Definició
Servei gestionat pels ajuntaments, consells comarcals i altres institucions, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, que atén els ciutadans que s'hi adrecen directament per demanar informació sobre mediació i en tramita, si escau, les sol·licituds corresponents.
SIMA
SIMA
04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 02.Organismes i institucions
- ca Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge, n m
- ca SIMA, n m sigla
- es Servicio Interconfederal de Mediación y Arbitraje, n m
- es SIMA, n m
- en Interconfederal Service of Mediation and Arbitrage, n
04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 02.Organismes i institucions
Definició
Fundació del sector públic, constituïda de manera paritària per les organitzacions empresarials i sindicals més representatives en l'àmbit estatal, que té com a objectiu principal la resolució extrajudicial dels conflictes col·lectius laborals sorgits entre empresaris i treballadors o les seves respectives organitzacions representatives a través dels procediments de mediació i arbitratge.
Síndic de Greuges
Síndic de Greuges
04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 02.Organismes i institucions
- ca Síndic de Greuges, n m
- es Síndic de Greuges, n m
04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 02.Organismes i institucions
Definició
Institució estatutària de Catalunya que té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia reconeixen a les persones.
Nota
- El Síndic de Greuges supervisa l'activitat de l'Administració de la Generalitat de Catalunya; la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen; la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta, i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l'Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l'activitat de l'Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen.
síndic de greuges | síndica de greuges
síndic de greuges | síndica de greuges
04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR
- ca síndic de greuges | síndica de greuges, n m, f
- ca defensor | defensora, n m, f sin. compl.
- es defensor | defensora, n m, f
- es síndico | síndica, n m, f
- en ombudsman [m] | ombudswoman [f], n
04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR
Definició
Persona designada per una entitat, una empresa o una institució per a defensar els interessos, els drets i les llibertats d'un col·lectiu amb qui aquesta mateixa entitat, empresa o institució té relació o al qual proveeix serveis.
Nota
- 1. El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir.
- 2. Pel que fa a l'administració, són exemples de síndics de greuges el síndic de greuges de Catalunya, el síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, el síndic de greuges de les Illes Balears, el justícia d'Aragó i el raonador del ciutadà a Andorra, que defensen els ciutadans d'aquestes comunitats davant d'una possible mala praxi de l'administració pública corresponent; igualment, pel que fa a les entitats i empreses, són exemples de síndics de greuges el síndic de greuges d'una universitat, el defensor del client i el defensor del lector, que defensen els interessos dels estudiants, els clients o els lectors, com a col·lectiu, davant de qui els nomena.
síndrome d'alienació parental
síndrome d'alienació parental
03.Àmbits d'aplicació > 01.Mediació familiar
- ca síndrome d'alienació parental, n f
- ca SAP, n f sigla
- es síndrome de alienación parental, n m
- es SAP, n m sigla
- en parental alienation syndrome, n
- en PAS, n sigla
03.Àmbits d'aplicació > 01.Mediació familiar
Definició
Desordre psicopatològic que manifesta l'infant que, de forma permanent, denigra i insulta sense justificació un dels seus progenitors i es nega a tenir contacte amb ell.
Nota
- Segons Gardner, és un desordre que sorgeix principalment en el context de les disputes per la custòdia dels fills com a resultat de la combinació de l'adoctrinament sistemàtic d'un dels pares i de les pròpies contribucions del menor, amb la intenció de vilipendiar el progenitor objecte de la campanya difamatòria.
sintonia
sintonia
02.Procés de mediació > 05.El mediador. Les parts. Els agents > 01.El mediador > 01.Funcions i habilitats socials
- ca sintonia, n f
- es rapport, n m
- es sincronía interaccional, n f
- en rapport, n
02.Procés de mediació > 05.El mediador. Les parts. Els agents > 01.El mediador > 01.Funcions i habilitats socials
Definició
Interacció social que es produeix entre dues o més persones quan senten que entre elles hi ha una bona entesa psicològica i emocional, construïda a partir de la confiança, la comoditat i la comprensió.
Nota
- 1. Poden ser mostres de sintonia l'atenció recíproca, la positivitat o, fins i tot, la sincronització del llenguatge corporal.
- 2. En mediació, la sintonia entre el mediador i el mediat és la màxima expressió de l'empatia.
sistema
sistema
03.Àmbits d'aplicació > 05.Mediació organitzacional
- ca sistema, n m
- es sistema, n m
- en system, n
03.Àmbits d'aplicació > 05.Mediació organitzacional
Definició
Conjunt organitzat d'elements diferenciats que s'interrelacionen i interactuen per formar un tot funcional, de manera que no en queda cap d'aïllat.
Nota
- 1. Les relacions interprofessionals s'estableixen dins de subsistemes que formen part d'un sistema més gran, que és l'organització mateixa.
- 2. Aquest concepte no és exclusiu de la mediació organitzacional, però probablement és aquest el context en què resulta més rellevant.
sistema acusatori
sistema acusatori
04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR
- ca sistema acusatori, n m
- es sistema acusatorio, n m
- en accusatory system, n
04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR
Definició
Model de justícia penal en el qual la part acusadora té la càrrega d'aportar la prova sobre el fet delictiu i de convèncer el jutge sobre la culpabilitat o la innocència de l'acusat.
sistema contradictori
sistema contradictori
04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR
- ca sistema contradictori, n m
- es sistema adversarial, n m
- es sistema contradictorio, n m
- en adversarial system, n
04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR
Definició
Sistema de resolució de conflictes fonamentat en els principis d'igualtat, audiència i contradicció, segons el qual les parts, en l'exercici de la seva autonomia privada, deleguen el seu poder de decisió en un tercer, de manera que elles tenen la responsabilitat d'acreditar els fets però és el tercer, que adopta un rol actiu, qui ha de decidir sobre les qüestions de fet o de dret relacionades, prèvia avaluació i valoració dels fets provats.
Nota
- 1. Dins del sistema contradictori, les parts estan enfrontades i un tercer supleix la voluntat de les parts i decideix per elles, tot fonamentant la seva resolució o decisió en la llei o en algun precedent.
- 2. En el sistema contradictori una part guanya i l'altra part perd.