Diccionari de locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari

Parlament de Catalunya. Departament d’Assessorament Lingüístic

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
ipso iure

  • la  ipso iure, adv
  • ca  d'ofici, adv
  • ca  de ple dret, adv
  • ca  pel ministeri de la llei, adv
  • es  de oficio, adv
  • es  de pleno derecho, adv
  • es  ipso iure, adv
  • es  por el ministerio de la ley, adv

Definició
Significat literal: Pel dret mateix.

Nota

  • Locució emprada per a descriure els efectes que es produeixen sense requeriment o instància de part, simplement com a conseqüència de la norma jurídica. Es complementa amb ipso facto.
    Exemple: La compensacióipso iure persegueix una simplificació de les relacions entre administracions en els temes financers amb la finalitat d'evitar la innecessària reiteració de procediments administratius.
iuris continuatio

  • la  iuris continuatio, n f
  • ca  continuïtat del dret, n f
  • ca  dret històric, n m
  • ca  tradició jurídica, n f
  • es  continuidad del derecho, n f
  • es  derecho histórico, n m
  • es  tradición jurídica, n f

Definició
Significat literal: Continuïtat del dret.

Nota

  • Expressió que prové de la locució per iuris continuatio, que fa referència al manteniment del dret històric, de la tradició jurídica.
    Exemple: La disposició final primera no parla de derogació del dret anterior, simplement diu que les normes anteriors quedaran substituïdes per les de la Compilació, proclamant, doncs, encara que de manera indirecta la doctrina de la iuris continuatio.
iuris et de iure

  • la  iuris et de iure, adj
  • ca  per llei, adj
  • es  iuris et de iure, adj
  • es  por ley, adj

Definició
Significat literal: De dret i per dret.

Nota

  • Expressió que es refereix a la presumpció jurídica que no admet prova en contra.
    Exemple: Perquè del que es tracta és de garantir allò que s'anomena voluntats implícites, és a dir, la persona fundadora va fundar sense establir específicament limitacions perquè tenia la presumpció iuris et de iure que tenia la Llei del 82, que establia limitacions a la capacitat de disposar del patronat que no es troben en l'actual llei.
iuris tantum

  • la  iuris tantum, adj
  • ca  només de llei, adj
  • es  solo de derecho, adj

Definició
Significat literal: Només de dret.

Nota

  • Expressió del dret civil que es fa servir per a indicar la presumpció d'un fet no provat.
    Exemple: Es tracta d'una presumpció iuris tantum susceptible de prova en contra i correspon a l'Administració destruir-la.
ius cogens

  • la  ius cogens, n n
  • ca  dret imperatiu, n m
  • ca  norma imperativa, n f
  • es  derecho imperativo, n m
  • es  norma imperativa, n f

Definició
Significat literal: Dret imperatiu.

Nota

  • Expressió pròpia del dret internacional. Fa referència a les normes de compliment obligat acceptades i reconegudes per la comunitat internacional que no admeten acord en contrari.
    Exemple: Es tracta de normes de ius cogens i, per tant, de dret imperatiu de la Unió Europea, conformement a la interpretació del seu Tribunal de Justícia. L'Administració, garant i responsable de les dades de caràcter personal dels seus conciutadans, ha d'adoptar immediatament les mesures exigides per a la protecció de la privacitat de les persones que han lliurat les seves dades.
ius in officium

  • la  ius in officium, n n
  • ca  dret a l'exercici (dels càrrecs públics representatius), n m
  • es  derecho al ejercicio (de los cargos públicos representativos), n m

Definició
Significat literal: Dret a l'exercici.

Nota

  • Expressió que fa referència al dret dels representants de la sobirania popular a exercir lliurement llurs funcions. No són recomanables les variants ius ad officium i ius in officio.
    Exemple: Aquest darrer argument serveix també per als qui al·leguen que es vulnera el dret de participació política, el ius in oficium dels diputats. La praxi parlamentària ha vist com a moltes iniciatives legislatives alguns grups no hi participen sense que s'al·legui aquesta vulneració.
ius sanguinis

  • la  ius sanguinis, n n
  • ca  dret de sang, n m
  • es  derecho de sangre, n m

Definició
Significat literal: Dret de sang.

Nota

  • Expressió pròpia del dret internacional que fa al·lusió a l'estatut jurídic de què gaudeix una persona pel seu origen o filiació. S'utilitza especialment com a criteri per a l'adquisició de la nacionalitat. Es complementa semànticament amb ius soli.
    Exemple: A la majoria d'estats europeus predomina el concepte jurídic de ciutadania del ius sanguinis, pel qual els descendents de ciutadans tenen dret, ràpidament, a reincorporar-se a la ciutadania del país.
ius soli

  • la  ius soli, n n
  • ca  dret de nacionalitat, n m
  • ca  dret de sòl, n m
  • es  derecho a nacionalidad, n m
  • es  derecho de suelo, n m

Definició
Significat literal: Dret de sòl.

Nota

  • Expressió del dret internacional que fa al·lusió a les normes jurídiques aplicables a una persona pel lloc on es troba. S'utilitza especialment com a criteri per a l'adquisició de la nacionalitat. Es complementa semànticament amb ius sanguinis. No és correcta la forma ius solis.
    Exemple: Aquest dret s'ha d'anar complementant amb el ius soli per a facilitar la incorporació de la nova immigració extracomunitària.