El verb meritar significa ‘tenir dret a una retribució per raó d’un treball o un servei’. En castellà, en aquest sentit s’usa devengar, verb que en català no existeix.

Els termes adició, addició i addicció tenen significats ben diferents, malgrat les semblances gràfiques que presenten. Convé saber aquestes diferències per a distingir-los en la pràctica.

En llenguatge jurídic i administratiu, l’adjectiu atès i la locució conjuntiva atès que s’empren sovint per a introduir una consideració o un argument.

En castellà s’usa en su defecto per expressar la possible manca de la persona o cosa de la qual estem parlant, especialment d’algun requisit.

Per evitar-ne la traducció literal i incorrecta, *en el seu defecte, en català hi ha diverses solucions.

L’expressió castellana no ha lugar es pot traduir al català per no escau o l’expressió sinònima no és procedent, i també, segons el context, per no pertoca, no correspon o l’adjectiu denegat/da

En general, els adjectius qualificatius se situen darrere dels noms. El llenguatge judicial, però, transgredeix aquest ordre sistemàticament, fenomen que cal evitar.

En català, l'ordre lògic de les frases, és a dir, la manera més natural de distribuir els diversos elements que les componen, és el següent:

El substantiu terme és polisèmic. Un dels significats que trobem en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) és el de 'porció de territori limitada', com es constata en l'expressió "terme municipal" (El terme municipal de Montgat).

La XII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, que porta per títol “El dret d’opció lingüística a la justícia, amb una mirada internacional”, es va celebrar el 28 de maig de 2021 i va tenir com a objectiu abordar el dret d’opció lingüística a la justícia. 

La XII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, que porta per títol “El dret d’opció lingüística a la justícia, amb una mirada internacional”, es va celebrar el 28 de maig de 2021 i va tenir com a objectiu abordar el dret d’opció lingüística a la justícia. 

La XII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, que porta per títol “El dret d’opció lingüística a la justícia, amb una mirada internacional”, es va celebrar el 28 de maig de 2021 i va tenir com a objectiu abordar el dret d’opció lingüística a la justícia.

El llenguatge jurídic, probablement per raó de tradició i costum, té certa tendència a fer servir expressions opaques, artificioses, de vegades, fins i tot, poc naturals. Es tracta d’expressions que no trobem en textos d’altres àmbits d’especialitat ni, tampoc, en textos d’àmbit general.